Sempre a la hora de fer un procés concret sorgeix el dubte de quin és el millor programa que es pot usar, i més actualment en que hi ha una enorme varietat de software, també en el món astronòmic. En aquest cas he volgut comparar dos programes bastant diferents però que tenen l’opció d’apilar o promitjar imatges, sobretot de cel profund (és a dir, imatges amb gran pes).
Presentacions
El Deep Sky Stacker és un programa gratuït (http://deepskystacker.free.fr) i el podem posar en diversos idiomes, entre ells castellà i català (de fet jo n’he fet la traducció al català). Es tracta d’un programa específic per al promitg d’imatges. Un cop instal·lat simplement cal seleccionar les imatges, els possibles darks, flats i bias de calibració i donar a la opció Registrar imatges seleccionades. No entraré en les diferents opcions del programa en aquest missatge, això ho deixo per una altra ocasió. La imatge resultant es pot guardar en FITS, TIFF, JPG o BMP per al seu posterior processat amb programes com Pixinsight, Photoshop o Maxim DL.
L’altra programa és el Maxim DL Pro 5 (http://www.cyanogen.com). És un programa mutlitasca, de fet es pot gestionar el telescopi, la càmera, l’autoguiat, l’apilat i el processat de les fotos, tot en un. És de pagament, i no precisament barat! De totes maneres internet aporta solucions al respecte. També corre per internet la versió 4, i la Essentials, dissenyada per a controlar les càmeres Orion Starshoot. Tot i que no les he testejades pel propòsit que ens afecta, imagino que són bastant similars en funcionament i resultat. El programa només està en anglès i també ofereix múltiples formats a la hora de desar els resultats.
Situació
He tractat de promitjar 10 imatges de 5 minuts de la nebulosa Califòrnia NGC 1499, capturades el passat 26 de novembre amb un Takahashi FSQ i la càmera Orion Starshoot Pro. No he usat ni darks ni flats, justament per a poder veure què fa cada programa amb les imatges en brut.
DSS. Es carreguen les imatges, seleccionem les que vulguem (o totes si ja les hem triades) i donem a Registrar imatges seleccionades. En el mètode, jo he triat el Kappa sigma clipping amb els valors per defecte. També he fet altres proves amb la Mitjana (Average) amb similars resultats. També selecciono al opció Sumar després de registrar, així és més automàtic. El procés és relativament ràpid, amb 2-4 minuts podem tenir totes les fotos apilades segons la quantitat que tinguem. Aquest programa a vegades fa coses estranyes i el resultat és tot blanc. En les últimes versions no m’he trobat cap vegada amb aquesta situació.
Maxim DL. Aquí cal obrir la opció Pocess – Stack. Ens obre un seguit de pestanyes que cal seguir d’esquerre a dreta: seleccionar les imatges amb Add files…. Posteriorment seleccionar el mètode dapilat a Align. Jo he triat el mètode de Auto – star matching però amb altres també s’obté el mateix resultat. Finalment a la opció Combine fem click a Go. Un cop fet (necessita bastanta memòria, més encara si treballem amb TIFF, jo he treballat amb FITS) ens apareix una imatge amb un calibrat automàtic. Cal, en desar la imatge, vigilar el Stretch, ja que si no ho fem la imatge resultant por ser completament negre.
Resultats
DSS:
Maxim DL:
Conclusions
El resultat després d’haver estirat els histogrames per igual és gairebé idèntic en els dos casos,a part d’un fons més clar en el Maxim no puc veure diferències (si algú en veu que m’ho faci saber!). Per tant que cadascú faci servir el que vulgui! Però tenint en compte que el DSS és gratuït, que s’actualitza periòdicament i que el trobo més senzill d’usar, és el que recomanaria.
