Encara que sembli increïble, porto dues nits seguides amb un bon cel. Després de diverses setmanes completament impossibles, puc tornar a dedicar temps a la fotografia astronòmica, i el dimarts 16 de març vaig dedicar unes 3 hores a la galàxia Whirlpool M51 aprofitant la lluna nova, imatges que encara he de treballar.
D’altra banda, vaig voler aprofitar per a donar la benvinguda a un nou element a l’observatori. Sempre he estat amant dels telescopis maksutov, després d’haver tingut dos Intes, el MK67 i el MK66, que tot i tenir menys diàmetre que el Celestron C8 donen més definició en imatges planetàries. S’ha donat la oportunitat de recuperar “la essència mak” i he adquirit el Bosma Omega, com els anteriors que he tingut de 150mm de diàmetre a f/12 (1800mm de focal). Lamentablement en aquest cas va ser la muntura LXD75 que es da dedicar a fer coses estranyes, fent anar el motor de AR a tota velocitat sense control…
L’endemà, el dimecres 17 també prometia bona nit, tot i que alguns núvols intermitents van evitar una llarga nit de fotografia de cel profund. Després de gairebé una hora i diversos intents, un reset a l’Autostar (el controlador electrònic de la muntura) va ser suficient per a tornar a tenir operatiu l’equip portàtil i poder provar el nou maksutov. I quan encara no era del tot fosc, comprovo que hi ha una lluna extremadament fina al cel, una lluna creixent jove (només te un dia). Aprofito per a provar el maksutov tant en visual com en fotografia amb la Canon EOS 400D i el resultat és realment bo:
17/03/2010 - Observatori Can Duran, Palamós. Bosma Omega mak 150 f/12. Muntura Meade LXD75. Canon EOS 400D 100ASA. 1/5s. Adobe Photoshop CS2
Em sorprèn l’enfoc, extremadament fi, sense salts i sense desplaçament lateral de la imatge, fins i tot a alts augments. Això si, li falta urgentment un parasol i una nansa!
A continuació veig que sota la lluna hi ha venus, molt brillant, però no el tinc a la vista amb el telescopi des de dins l’observatori. Quan surto, veig que el paisatge bé es mereix una nova foto, es va fent més fosc, la lluna brilla cada cop més i venus adquireix protagonisme.
També vaig aprofitar la nit per a donar un cop d’ull a saturn, ja visible des de primeres hores de la nit, encara amb els anells de costat que fa que sembi una simple línia brillant.
Entre les fotos de M51 i les de saturn, se m’ha girat feina de cop! Aniré penjant els resultats.
EDITAT: Per postres, per a concloure la fotografia de la conjunció venus-lluna, han decidit publicar-la avui al programa Espai Terra de TV3 a la secció final de fotografies.
this post is very usefull thx!