La nit del 8 al 9 d’octubre tindrem el privilegi d’observar la pluja de meteors de les Dracònides, produïdes per partícules provinents del cometa 21P/Giacobini-Zinner. Les estrelles fugaces semblaran sortir de la constel.lació del Drac (Draco) i la seva taxa horària màxima passarà entre les 19h i 24 hores hora peninsular, quan s’estima que es puguin assolir nivells superiors a unes 500 estels fugaços per hora. Aquests nivells d’activitat s’observarien en condicions ideals de cel fosc per la qual cosa, a causa de la presència de la Lluna, es podrien veure reduïts significativament. Tot i això, la presència de meteors lluminosos de baixa velocitat incrementaran la espectacularitat de l’esdeveniment.
Les Dracònides no destaquen per ser una de les pluges de meteors més importants, sinó que més aviat passa desapercebuda la majoria d’anys a causa de no posseir un eixam meteòric homogèniament distribuït com en el cas de les famoses Perseides a l’agost o les Leònides al novembre. Només quan la Terra intercepta les cortines de partícules deixades pel cometa en passos recents seva taxa d’activitat s’incrementa de manera espectacular. Els models que prediuen l’evolució de les partícules indiquen que aquest any ens brindarà un espectacle com aquells en l’any 1933 o el 1946, amb més de 1000 meteors per hora.
El cometa 21P/Giacobini-Zinner, té la peculiaritat de tenir una òrbita periòdica i de només 6,62 anys. En tenir un període tan curt, ha passat múltiples vegades pel periheli, la distància més propera al Sol, deixant cortines de partícules que són les que, en ser interceptades per l’atmosfera de la terra, produeixen la pluja de meteors.
És justament a prop del periheli quan l’emissió de partícules del cometa per la sublimació del gel que conté s’incrementa, produint, d’aquesta manera, aquestes cortines de partícules que evolucionen individualment des del moment en què se separen del cometa progenitor.
Les tempestes meteòriques no només són d’interès per astrònoms professionals i amateurs sinó també són de gran rellevància per a empreses, agències espacials i centres de recerca que tenen satèl.lits en òrbita ja que els seus instruments espacials podrien patir un impacte directe d’aquestes partícules. Tot i que les partícules provinents del cometa Giacobini-Zinner són petites, impactarien a una velocitat d’uns 21 km/s (és a dir uns 75.600 km/h) i un impacte d’una partícula de la grandària d’uns pocs cm de diàmetre podria ocasionar danys irreparables de funcionament al satèl.lit. Per això la mateixa NASA ha suggerit als operadors de satèl lits artificials i de sondes espacials que prenguin mesures defensives, com la realineació minimitzant l’àrea exposada a l’eixam, davant la possible onada de partícules procendentes del cometa 21P/Giacobini-Zinner. Tal és així que durant les tempestes de les Leònides del cometa 55P/Tempel-Tuttle a finals del segle XX, la majoria de satèl lits i fins i tot el Telescopi Espacial Hubble van ser orientats per minimitzar els impactes amb aquest eixam meteòric. Tot i minimitzant la probabilitat d’impacte, dependrà bàsicament de la densitat en nombre de partícules de l’eixam i de la seva composició i dimensions.
I a més, concurs fotogràfic inclòs!
A través del projecte divulgatiu de Recerca en Acció de la Generalitat de Catalunya es pretén fomentar l’estudi d’aquesta pluja de meteors. Teniu informació del projecte a http://www.recercaenaccio.cat/agaur_reac/AppJava/ca/projecte/20110914-tempesta-de-mete.jsp i a la web del concurs: http://www.recercaenaccio.cat/agaur_reac/AppJava/ca/noticia/20110926-fes-fotos-a-la-p.jsp
Us animeu?
