Astronomia, fotografia i astrofotografia des de casa
Aquesta és una de les imatges que tenia endreçades pendents de processar i a la que li tenia moltes ganes. Es tracta de la nebulosa cocoon (IC5146), una nebulosa d’emisió a la constel·lació del cigne. No és una nebulosa molt coneguda, però fotogràficament és molt agraïda, relativament fàcil de treballar i amb una sorpresa: està…
Tinc especial predilecció pels cúmuls d’estrelles, sobretot en visual, i no deixa de sorpendr’em quan en fotografio un, sobretot quan et fas la típica pregunta de “quantes estrelles hi ha aquí?”. En aquest cas, li ha tocat el torn a un cúmul globular, M5, a la constel·lació de Serpens caput (el cap de la serp)….
Les estrelles a l’univers no se solen trobar soles, de fet que el nostre sol estigui “sol” és bastant rar, ja que la majoria d’estrelles es troben en sistemes múltiples, dobles sobretot, triples i en alguns casos més nombrosos. En aquest cas, s’anomenen cúmuls. De cúmuls n’hi ha de dos tipus: els oberts i els…
El dimarts 16 de març vaig aprofitar una bona nit després de diverses setmanes per a intentar fer algunes imatges. Tot i que no és el més indicat pel Takahashi FSQ, vaig tornar a privar la galàxia Whirlpool M51. En total, i per fi sense problemes en l’autoguiat, vaig fer 18 fotos de 10 minuts…
Aquesta és una nebulosa molt coneguda però per altra banda poc “visitada” pels aficionats, tant en visual com en fotografia. Va ser la primera nebulosa que Charles Messier va catalogar el 1758. De fet, Messier buscava cometes (en part picat amb el sr. Halley, que ja en tenia un amb el seu nom), i aquesta…
La setmana passada, mentre buscava imatges per la nova web, vaig trobar una carpeta amb fotos encara no processades. Entre elles hi havia uns FITs de la nebulosa IC1396, la coneguda com Trompa de l’elefant. No les vaig processar perquè a la hora de promitjar-les em sortien coses estranyes, que al final vaig descobrir que…
Com cada hivern, la constel·lació d’Orió regna les nits. A part de tenir una forma de les més reconeixibles del cel, és una constel·lació molt rica en objectes de cel profund, tant asequibles a telescopis de poc augment com de complexes i febles. De tots aquests, els més famosos i vistosos són els que us…
Read More “Les clàssiques de l’hivern: M42 i el cap de cavall” »
Crec que poques nebuloses com aquesta m’han suposat tants problemes! De fet han estat al voltant de 5 hores de processats diversos (i encara no n’estic 100% satisfet). Aquesta nebulosa es troba “perduda” per la constel·lació de Cassiopeia, a uns 4º al nord del doble cúmul de Perseu, però és tant feble que a penes…
Una de les últimes imatges de l’estiu, feta el mateix dia de la galàxia M33. El fantasma de Mirach és una petita galàxia elíptica lenticular de magnitud 10 que està ben enganxada a l’estrella Mirach, la segona més brillant de la constel·lació d’Andròmeda (beta andromeda). “Ben enganxada” visualment, perquè està a 10,3 milions d’anys llum…
I seguim la jornada. Després d’una primera meitat d’any molt poc productiva en quant a fotografia, aquest estiu no paro! Una nova nit d’última hora, amb lluna a pocs dies de ser plena però una quietud espectacular. Vaig dedicar-me a dos objectes, i aquest és el primer que tinc processat, la galàxia M33, la galàxia…