A primera hora del matí fem una visita ràpida pel centre de Casp (no hi ha molt per a visitar tampoc) i ens arribem fins el pantà de Mequinença (ruta amb molta aigua i moltes curves).
Posteriorment passem per Fraga (almenys ara sé on està Florida135), avancem fins a Lleida, més que res per saber on està la botiga IMVO (va costar, però la vam trobar) i seguim fins a Àger. Com que hem arribat aviat ens hem acostat fins un jaciment de fòssils a una vintena de metres de la cerretera C12 passat Àger, tot i que amb la nova carretera costa una mica més de trobar. En Marc realment va al·lucinar amb la quantitat de fòssils del lloc, tot un estrat on hi ha més fòssils que sorra! Tornem cap al poble, dinar al càmping Vall d’Àger (menú 11€, quantitat i qualitat) i ja vam anar cap a la casa Portolà on passarem la nit. Recomanable, situada a l’entrada del nucli i davant de la fleca, molt neta, acollidora i bé de preu (13-16€ per persona i nit).
Una migdiada (fa moltíssima calor) i visita a la colegiata al centre del poble. Tot i que jo recordava que realment és molt bonica, vam analitzar una mica les estructures i realment són interessants, combinacions de voltes, edats diferents… tot ben conservat. La sorpresa va ser trobar restes d’ossos humans amb molta antiguitat (800 anys?), una troballa curiosa. Seguim la ruta turística cap al camp d’observació. Està al costat de la casa rural Can Maciarol. Primer hi ha les casetes de Àster (Agrupació astronòmica de Barcelona) on vam trobar una parella molt agradable – sempre passo bons moments en aquestes casetes, qualsevol qui hi trobis et tractarà bé. Seguim pujant passant per davant la zona d’observació de l’Agrupació Astronòmica de Sabadell (tancada amb pany i clau, inaccessible) i seguim cap al cim, perfectament asfaltat. Durant l’ascenció (de 600m a la vall a 1.600m al cim) trobem diverses zones possibles per a muntar telescopis, però la meteorologia ha volgut ser protagonista: pluja, vent, arc de Sant Martí, núvols… un espectacle! Al cim aprofitem també per a visitar – per fora – l’observatori que hi ha muntat. Baixem a sopar a Can Maciarol i canviar-nos de roba (la temperatura ha baixat bastant) i ens dirigim a intentar fotografiar quelcom a una esplanada 400 metres més amunt, usada per els vols amb parapent. Almenys era la intenció, ja que quan portàvem fetes poques fotos es va acostar una tempesta que ens va obligar a muntar al parc de bombers, on hi ha una mica de zona a redòs de la pluja. La sessió ha continuat amb llamps, i en Marc en va capturar un, i quin un! A dormir, que demà acaba el viatge
La colegiata (s. IX – XIII)
Foto: Marc Heras