Dins el marc de l’Any Internacional de l’Astronomia (www.astronomia2009. es), s’estan realitzant arreu del món diverses activitats en les que hi poden participar agrupacions, aficionats, i escoles entre d’altres. En aquesta ocasió, a nivel estatal es va proposar repetir l’experiment del grec Eratòstenes al voltant de l’any 200 ac. Aquest matemàtic i geògraf va veure com en un dia concret, el sol iluminava el fons d’un pou a Siene, mentre que en una altra ciutat més al nord (Alexandria) això no es donava. Si la terra hagués estat plana, els dos pous haurien estat il·luminats de la mateixa forma.
L’experiment es pot repetir simplement amb les dades de l’altura del sol de dos llocs a diferent latitud. Com que la hora és un factor important, s’ha acordat des de l’organització que les mesures es facin al migdia solar, és a dir, quan el sol està a la màxima altura. Per això, s’havia de mesurar l’ombra d’un gnòmon (una estaca plantada perpendicular al terra) durant unes hores al voltant dle migdia, entre les 12 i les 3 de la tarda, i determinad quan la ombra és mínima (i per tant, l’altura del sol és màxima). A partir de trigonometria es pot determinar l’angle de l’altura del sol, i comparant les dades amb altres observatoris (en aquest cas, escoles) determinar la mida de la terra.
A l’escola on treballo, el Vedruna de Palamós hem decidit participar en aquesta experiència altament gratificant juntament amb més de 900 escoles d’arreu de l’estat espanyol. Hem fet les mesures amb els meus alumnes de 3r d’ESO que cursen l’assignatura optativa d’Astronomia. Com que la majoria de les mesures s’havien de fer fora de l’horari escolar, alguns s’han quedat al migdia a l’escola per a poder fer els registres. En tots els casos, els alumnes han posat moltes ganes i s’han esforçat per a poder-se coordinar i participar tots en algun o altra moment, pel que des d’aquí els volem agraïr les seves ganes i participació.
Justament avui dijous els alumnes tenien classe d’astronomia a primera hora del matí, i hem aprofitat per a muntar la base de l’experiment. Primer posar el gnòmon (un pal de 60 cm de llargada) ben perpendicular al terra; posteriorment, posar a terra paper d’embalar en direcció est-oest davant del gnòmon, de tal manera que totes les ombres entressin a dins. Un cop els torns estaven repartits, els alumnes a partir de les 12:00 del migdia anaven apuntant al terra a on arribava l’ombra en intervals de 10 minuts, anotant l’hora. A partir de totes les mesures, hem determinat el moment en què era mínima (sobre les 13:05h) i hem calculat l’angle de l’altura del sol (en el nostre cas, 50.7º). Un cop entrades les dades a la web http://astronomia2009.es, ara ja és feina dels coordinadors d’obtenir els resultats que d’aquí a pocs dies ens comunicaran
Agraïr a l’organització del AIA2009 i sobretot a Pere Closas la seva preparació i el material didàctic aportat per a realitzar l’experiment (ubicat a la web anteniorment esmentada)
A veure si podem repetir experiències com aquesta
