El títol del missatge pot semblar estrany, perquè molts pensem que la lluna és blanca, o si més no grisa. Doncs no, la lluna té colors.
Aquesta imatge de la lluna és del 26 de setembre amb un telescopi Celestron C8 i reductor de focal Baader Mark II, 40 exposicions de 1/125s amb una Canon EOS 400D a 100 ASA; promitjat amb Registax 5 i processat amb Adobe Phosothop CS2
I si a través de software (Pixinsight en aquest cas) augmentem la saturació de color obtenim això:
29/09/2009 - Observatori Can Duran, Palamós. Celestron C8 + reductor Baader Mark II. Canon EOS 400D 100ASA. Muntura Meade LXD75. 40 x 1/125s. Registax 5 (apilat), Adobe Photoshop CS2 (processat)
Els colors ens delaten la composició de la superfície llunar: les zones blaves són riques en titani (les més liles també indiquen ferro), i les ataronjades diferents granits. Tot i que en aquesta foto el color ha estat augmentat, amb telescopis a partir de 150 – 200 mm de diàmetre ja es comencen a apreciar tonalitats. Aquesta n’és la demostració.
