Degut a que l’eclipsi parcial de sol del 4 de gener va brillar per la seva nul·la visibilitat degut als núvols, quedava pendent una primera fotografia d’aquest 2011 que acaba de començar. La fred i el mal temps són elements relativament diaris aquests dies, pel que una opció ràpida són els satèl·lits artificials, com l’Estació Espacial Internacional (ISS).
El passat dilluns 10 de gener la ISS va arribar a ser visible a magnitud -3,7, el més brillant que es pot veure a simple vista, creuant el cel de punta a punta, concretament de nord-oest a sud-est passant pel zènit (el punt més alt del cel, sobre els nostres caps), començant per Lira i acabant per Taure, passant a prop de la lluna (la llum més brillant a la part inferior).
No podia ser d’altra manera, vaig haver d’usar l’objectiu ull de peix de 8mm per abastar els gairebé 180º de la trajectòria. De fet la càmera està apuntada al zenit, per això que gairebé no es veu el terra.
En total, una sola exposició de 250s a 400 ASA per a estrenar el nou trípode.
10/01/2011 - Platja de Castell, Palamós. Canon EOS 400D a 400ISO. Falcon fisheye 8mm f/5.6. 250s d'exposició. Retocs finals amb Adobe Photoshop CS4. Magnitud màxima: -3,7.
