Aquest capítol comença de forma contundent, amb la frase “Hem de morir?”. I entra la música. El significat d’aquesta pregunta és com podem passar a l’història, com a individus i com espècie. Després de l’ensurt inicial, i amb les animacions que ja sabem, deGrase Tyson ens porta fins a l’Irak de fa 5.000 anys, on es va inventar l’escriptura, i per tant el fi de l’oblit, com Guilgamesh, el primer heroi, una mena de superman antic del que li van parlar d’una arca per a salvar animals d’una inundació… no us recorda a l’Arca de Noé? Només Tyson pot passar d’un superheroi a parlar de l’ADN, que es tracta com el llenguatge de la vida. De nou he de ressaltar que la qualitat gràfica de la sèrie millora a cada capítol. Aquí Tyson es pregunta quin és l’origen de la vida. Bona pregunta! Doncs no ens dóna resposta, això si, ens explica com els meteorits poden provenir d’un altre planeta, per exemple els meteorits de mart trobats a la terra. Doncs ara ve la part bona: “Sabemos que los microbios viajan entre planetas“. Què???? Des de quan? Quines proves???
Tyson compara la capacitat de viatjar de les llavors a través de l’aire fins i tot a grans distàncies amb la dels microbis de viatjar fins i tot entre les estrelles. Crec que aquí s’ha passat, i no hi ha cap prova científica que ho corrobori!! Tyson es torna a fer una pregunta: Hi ha sers com nosaltres? I si n’hi ha, on són? Per intentar contestar aquesta pregunta, ens expliquen el projecte Diana, en que els Estats Units enviaven ones de ràdio a la lluna per a fer-les rebotar. Aquestes ones representa que va ser la primera senyal humana enviada fora del nostre planeta. Curiós, jo pensava que eren les emissions de TV de l’Alemanya nazi pels jocs olímpics del 1936 (…?) Si les ones de ràdio viatgen a la velocitat de la llum, segons explica Tyson, aquestes senyals recorren 9,5 bilions de km cada any (bona explicació de l’any llum). I si ens escolta algú? Aquí ens fa baixar una mica les il·lusions, ja que dependrà de si qui ens escolta té la tecnologia adequada, escolta a la zona del cel adequada i que la civilització sobrevisqui a si mateixa. Aquí torna a sortir la herència de Sagan! Quan viu una civilització? Tornem a l’antiguitat. Mesopotàmia va desaparèixer per un canvi climàtic, guerres, sequera…. Què podria acabar amb la nostra? Tyson repassa possibles finals de la nostra espècie: una supernova propera, un supervolcà, impactes per asteroides… doncs segons Tyson tot això té solució gràcies a la nostra tecnologia, sense entrar en detalls! Tornem a repassar la història. Quan els espanyols van conquerir Amèrica (dibuixos animats que tornen…) van exportar microbis pels que estaven preparats els propis navegants, però no els indigents americans, i va causar gran mortaldat. Entra la part moral del capítol, emulant també a Sagan, però menys finament. Com ens podríem autodrestruir? Segons explica Tyson la nostra fam pels guanys a curt plaç s’estan carregant el planeta. Hagués preferit més detall, amb un minut canvia de tema. I finalment enllaça amb el seu recurs preferit: el calendari còsmic. Com seria a partir d’ara? És a dir, comença el dia 1 amb el moment actual, intentant preveure certs aconteixements futurs astronòmics com la mort del nostre sol. I acaba amb una última pregunta: Com sobreviurà a nostra espècie? És a dir, un capítol ple de preguntes, amb suposicions donades per fet, passant per sobre de temes importants i sense donant voltes i més voltes. No has estat fi Tyson!!
