Efemèrides 2017: pluges d’estrelles (2 de 3)

La segona part de les efemèrides anuals ja està aquí! Avui parlem de les pluges d’estrelles que ens visitaran enguany.

Primer de tot m’agradaria fer un petit incís sobre els estels fugaços. I queda molt ben explicat en aquest gràfic:

Un estel fugaç no és res més que una pedra, normalment molt petita, que es troba a l’espai i rep el nom de meteoroide. Quan aquest cos de roca i/o gel de mida similar a grans de sorra impacta contra les capes altes de l’atmosfera (a uns 80-120 km d’alçada) s’escalfa (tant ell com l’aire que l’envolta) i brilla, tenim un meteor o estel fugaç. Penseu que entren a l’atmosfera a 30-70 metres per segon!

Si té una magnitud major que venus, al voltant de -4, és a dir que brilla de forma molt “bèstia” parlem d’un bòlid. Normalment els meteors i els bòlids acaben amb la vida de la “pedreta” i es desintegra. Si és prou gran o sòlid com per arribar a terra, parlem d’un meteorit.

Un meteor és visible en qualsevol moment i en qualsevol nit. Però si en comptes d’un meteor (o bòlid) en tenim molts, parlem d’una pluja d’estrelles (no hauríem de dir pluja de meteorits, per sort la majoria no arriben a terra!). Normalment es produeixen quan la terra passa per una zona de l’espai on ha passat un cometa, que ha deixat un rastre de pols i gel que genera els meteoroides. 

Aquests sembla que surtin d’un lloc concret al cel, que anomenam radiant, i la constel·lació on es roba aquest radiant dóna  nom a la pluja (per exemple de Leo, les leònides). Aquestes pluges no es troben súperconcentrades, per tant tot i que parlarem de màxims en un dia i potser hora concreta, se’n poden veure sempre uns dies abans i uns dies després (podríem arribar a veure-les un mes!)

També cal tenir en compte que les previsions són en situacions ideals, és a dir, sense lluna i en un cel perfectament fosc, sense llum artificial que molesti, i en plena agudesa visual i sense obstacles de cap mena.

Un cop aclarit, anem al que ens interessa. Quines pluges interessants tenim aquest 2017? Aquí teniu un resum (perdoneu per les males traduccions, ja se sap el translate…)

Em permetreu que em salti les quadràndites, ja que es van veure a principis de mes i ja no hi som a temps…

• 22 d’abril: les lírides. Afavoreix als americans per hora, bé per lluna, al migdia d’aquí. Poc rendiment previst, tot i que el 1982 es van poder veure una per minut. Des d’aquí caldrà estar atents les nits anterior i posterior.
• 6 de maig: eta aquàrides. Meteors ràpids (66m/s!). Es preveuen cap a un meteor per minut al voltant de les 3 de la nit d’aquí (nit del 5 al 6 de maig) i el radiant mai està a molta alçada, millor a la segona meitat de la nit.
• 30 de juliol: delta aquàrides. Millor des de l’hemisferi sud. Meteors febles, potser un per hora?
• 12 d’agost: perseides. Màxim concentrat entre les 16:00 del 12 i les 4:30 del 13, sobretot atents sobre les 22:00. La lluna sortirà a quarts de 12 de la nit, per tant millor aprofita les primeres hores de foscor.

• 21 d’octubre: oriònides. Té una durada d’un mes centrat al 21/10. i una activitat molt modesta, sobre 10 per hora. La lluna no molestarà, per tant tenim dies per intentar capturar-ne alguna!
• 5 de novembre: tàurides sud. Des de mitjans de novembre a mitjans de desembre, amb uns 12 meteors per hora com a molt. A més, el màxim es veurà afectat per la lluna plena.
• 17 de novembre: leònides. Des de 1999 l’activitat ha estat molt pobre, i aquest any sembla que no millorarà. Això sí, no tindrem lluna.
• 14 de desembre: gemínides. Previsió màxima de 100 meteors a la hora, i visibles durant dues setmanes. Màxim previst pel 14 a les 7:30, atents a la nit del 13-14. Sense a penes lluna. Abrigueu-vos!

Versió per imprimir