Per fi he tingut temps a treballar les captures del passat cap de setmana! Poc a poc i després d’alguns problemes en el calibrat, m’he pogut posar en el processat. Penseu que una imatge de llarga exposició tal i com surt de la càmera té certs defectes, com possibles taques de pols al xip que es veuen, il·luminació diferencial (les vores més fosques) i píxels calents, que si no es treuen bé afecten molt la imatge. I això m’ha costat una setmana!
Ara sí, la primera. Es tracta de també el primer target al que vaig anar. Just al costat de l’estrella de magnitud 2,4 Phad, de la Óssa Major, era un bon inici per a comprovar que tot anava bé.
He acumulat 1 hora d’exposició a partir d’imatges de 150 segons (2:30 minuts).
25/02/2017 - Observatori Can Duran, Palamós. Takahashi FSQ + Filtre IDAS LPS. Muntura EQ6 Pro. Autoguiat amb refractor Lunatico EZG 60 + barlow Meade 2x amb Orion Starshoot II. Càmera QHY8L. 24 x 150" = 60 minuts. Maxim DL 5 Pro (guiat i captura), DeepSkyStacker (apilat), Pleiades Pixinsight STD.
Aquesta galàxia també es coneix com a NGC 3992 i és una espiral barrada. Curiosament, tot ser observada per Messier, aquest no la va afegir al seu catàleg de 110 objectes, sinó Owen Gingerich el 1953 (Messier va morir el 1817!). Es troba a uns 55 milions d’anys llum i té un diàmetre de 130.000 anys llum, un 30% més que la nostra, brillant a una magnitud de 10.6, relativament assequible.
La nit va donar per una galàxia més, un cúmul i “potser” un cometa. I dic potser perquè aquest 45P que ha etsat “famós” se’m resisteix!!
