Observar a través d’un telescopi per primera vegada sempre és una experiència màgica. Només uns vidres i potser algun mirall que concentra la llum que ens arriba del cel entre un mateix i el cel. I si aquesta primera impressió li sumem que estem mirant altres mons, l’experiència ja és completa. Així va ser el passat 17 de desembre, amb dos telescopis vam poder observar la lluna i fins a tres planetes en una nit freda però amb molt bones condicions meteorològiques.
Primer Venus amb la seva fase minvant, com una lluna, que es va pondre ràpidament; tot just a la seva esquerra i un pèl més a munt Saturn amb els seus anells que es veien perfectament; i una mica més a munt Júpiter, el més gran dels planetes, mostrant algunes de les seves llunes i les seves bandes de núvols. Aquests cossos celestes no es veuen influenciats per la contaminació lumínica i la ubicació de la jornada va ser excel·lent. Durant unes dues hores vam anar combinant amb la lluna, sempre és un objecte increïble i emocionant de veure! Alguns fins i tot van intentar fotografiar-la amb el mòbil, amb bons resultats! Una estona entretinguda on tothom va poder observar i identificar aquests cossos celestes, la majoria per primera vegada. Per repetir!
I gràcies Manel Contreras per convidar-me i acompanyar-me en aquest retorn a les activitats d’observació, i a la Inma Benito per organitzar l’arcivitat!
