Encara amb resaca de la pluja d’estrelles de les Dracònides, s’anuncia una nova efemèride: les Oriònides. En aquesta ocasió, el nostre planeta passarà pel rastre que ha deixat el cometa Halley oferint una pluja no tant espectacular com unes Perseides o Leònides, o com les recents Dacrònides, però amb alicient extra: sense tanta lluna.
Segons dades de la NASA, es pot produir un màxim de 15 meteors per hora a la matinada del dissabte 22 d’octubre. A aquestes hores, la lluna creixent, mart, i algunes de les constel·lacions més fàcilment reconeixibles del cel poden fer més atractiva l’observació. Els meteors emergiran d’Orió, que en dona el nom. A partir d’aquí es mouran a través de Taure, el Toro, Bessons, Lleó, i el Ca Major – la llar de Sirius, l’estrella més brillant.
La posició de la lluan pot fer que a més algun meteor caigui sobre la superfície del nostre satèl·lit, sense deixar rastre ja que no té atmosfera, però si es podria arribar a veure l’impacte, segons Bill Cooke de l’Oficina de Medi Ambient sobre Meteorits de la NASA.
Més informació a la web de la NASA.
