L’estiu és una època ideal per a gaudir de l’astronomia, i no només per les millors condicions de temperatura, sinó també perquè la part més brillant de la via làctea, la nostra galàxia, està plenament visible. La zona amb les constel·lacions de Escorpí, Sagitari sobretot, i també Àguila i el Cigne són zones riques en estrelles, nebuloses brillants, nebuloses fosques i cúmuls de tot tipus, i val la pena parar-hi atenció!
Dissabte 16 de juny per fi va ser una bona nit, almenys durant unes hores. La zona centre de la constel·lació del cigne, al costat de l’estrella Dened està plena de nebuloses, com la nebulosa California NGC 7000. Just al costat, la nebulosa del Pelicà IC 5070 ha estat la que vaig decidir fotografiar.
Els núvols van aparèixer i només vaig poder sumar 100 minuts d’exposició. M’ha sorprès tot el que ha arribat a sortir! A més he aplicat un nou pas al processat, la reducció de la mida de les estrelles. He modificat les fotografies dels últims 20 mesos aplicant aquesta tècnica, així pren més protagonisme la nebulosa.
El material usat, l’habitual: telescopi Takahashi FSQ i càmera Orio Starshoot Pro V1.
Nebulosa del Pelicà IC 5070 17/06/2012- Observatori Can Duran, Palamós. Takahashi FSQ 106N f/5. Filtre IDAS LPS. Muntura Losmandy G11. Autoguiat amb refractor Lunatico EZG 60 + barlow Meade 2x amb Orion Starshoot DeepSpace II mono. Orion Starshoot Pro. 20 x 300 " = 100min. Maxim DL 5 Pro (captura), DeepSkyStacker (apilat), Pleiades Pixinsight STD (processat).
17/06/2012- Observatori Can Duran, Palamós.
Takahashi FSQ 106N f/5. Filtre IDAS LPS.
Muntura Losmandy G11.
Autoguiat amb refractor Lunatico EZG 60 + barlow Meade 2x amb Orion Starshoot DeepSpace II mono.
Orion Starshoot Pro. 20 x 300 ” = 100min.
Maxim DL 5 Pro (captura), DeepSkyStacker (apilat), Pleiades Pixinsight STD (processat).