Fa temps que tinc al cap la idea de fer un vídeo de com processo una de les imatges que publico, i ara ha estat el moment… a la força. La setmana passada, la meva càmera principal de l’observatori, la Orion Starshoot Pro V1 va deixar de respondre. I la cosa no pinta bé… Per tant, haurem d’aprofitar per treballar el que tenim!
Just el dia abans de quedar-me sense càmera, vaig poder fer unes captures a unes nebuloses fosques. Reben aquest nom justament perquè no emeten cap llum, a diferència de les nebuloses d’emissió (com la d’Orió M42) o les de reflexió (com la nebulositat que envolta les plèiades M45). L’única forma de poder veure aquestes nebuloses obscures és quan tapen algun altre objecte brillant (el típic exemple és la nebulosa del cap de cavall B 33).
Justament per la seva poca vistositat, són poc fotografiades. Però com que a mi m’agrada anar canviant els objectius, vaig decidir anar a per les dues nebuloses fosques B142 i B143. Per quines raons? Primer perquè estan a una zona molt assequible al cel aquests dies, a la constel·lació de l’àguila (a mi em queda sobre el mar a principi de la nit, per tant bones condicions de contaminació lumínica); segon, es troben a prop d’una estrella brillant de l’àguila, Tarazed o també 50-Gamma Aquilae, pel que les fa fàcils de trobar; i tercera, les dues caben a la mateixa imatge, per tant la foto pot guanyar interès artístic.
Nebuloses fosques B142 B143. 12/07/2012- Observatori Can Duran, Palamós. Takahashi FSQ 106N f/5. Filtre IDAS LPS. Muntura Losmandy G11. Autoguiat amb refractor Lunatico EZG 60 + barlow Meade 2x amb Orion Starshoot DeepSpace II mono. Orion Starshoot Pro. 20 x 300 " = 100min. Maxim DL 5 Pro (captura), DeepSkyStacker (apilat), Pleiades Pixinsight STD (processat).
Dit i fet, vaig tenir temps de capturar 17 imatges de 300 segons abans que el cel es tapés de nou. I és aquí on entra el processat. Aquestes imatges tenen defectes, i abans de treballar-les cal corregir aquests defectes. Això es fa durant l’etapa del calibrat, on a la imatge es resten els darks (imatges de la mateixa exposició però amb l’objectiu tapat, per a capturar els píxels calents) i els flats (imatges del cel on es veuen les diferències de llum i possibles motes de pols). Tot aquest procés es fa de forma automàtica amb el programa DeepSkyStacker (gratuït i entre d’altres idiomes, en català). El processat posterior, a gust de cadascú, el vaig fer amb Pixinsight STD 1.0 i uns últims detalls amb Potoshop CS4.
Voldria però que quedés clar que aquest vídeo no és un manual d’instruccions rígid. Simplement van ser els passos que vaig seguir per a treballar aquesta foto en concret, però ho hagués pogut fer de mil formes diferents. Podria haver estat molt més temps i potser obtenir millors resultats. L’objectiu és només que us en feu una mica la idea, i més endavant aniré publicant detalls de cada un dels passos.
El vídeo ha estat accelerat 4 vegades. Espero que us agradi!
