Com veure la pluja d’estrelles del 209P/LINEAR

Com ja sabeu avui tenim pluja d’estrelles! I segur que teniu alguns dubtes al respecte. Aquí en teniu les respostes!

Com es produeix aquesta pluja d’estrelles?
Què té d’especial?
Quan i i des d’on es veurà?
Cap a on hem de mirar?
Com es pot fotografiar?

1. Com es produeix aquesta pluja d’estrelles?

Les pluges d’estrelles es produeixen quan petites roques i trossos de gel que estan a l’espai (anomenats meteoroides) impacten contra l’atmosfera terrestre a gran velocitat. Amb la fricció de l’aire es tornen incandescents i per això brillen i diem que tenim un estel fugaç o un meteor. Si arriben a brillar més que el planeta Venus (magnitud -4) s’anomenen bòlids.

Quan el nostre planeta no es troba amb alguna partícula sinó amb moltes es diu que tenim una pluja d’estrelles. Generalment aquestes zones són restes del pas d’un cometa a prop del sol, com per exemple el Halley que genera les Eta aquàrides.

Per cert, aquestes partícules es destrueixen a mesura que travessen l’atmosfera, si arribessin a terra és quan s’anomenarien meteorits, per això en diem pluja d’estrelles o pluja de meteors, mai pluja de meteorits!

2. Què té d’especial?

En aquest cas, la terra es troba amb les restes del cometa 209P/LINEAR, que justament va passar fa uns dies a prop del sol. En ser un pas recent, hi ha possibilitats d’una alta activitat meteòrica. A més és molt desconegut i no se’n sap gaire res, pel que les previsions varien, en alguns casos s’anuncien 100-200 meteors per hora, d’altres sobre 400 i alguns arriben a preveure’n més de 1000, considerant-ho com a tempesta d’estrelles.

3. Quan i i des d’on es veurà?

El màxim previst, és a dir, quan la terra passarà pel centre d’aquest rastre de meteoroides serà el dissabte a les 9:40 del matí hora d’aquí, és a dir, de dia. La millor ubicació per a veure-ho serà tota Amèrica del Nord.

Visibilitat de la pluja d’estrelles d’aquesta nit. Imatge: Geert Barentsen.

Això no vol dir que no es puguin veure, ja que les pluges d’estrelles mai estan fortament localitzades, és a dir, no només es veurà a quarts de 10 del matí, sinó que es veurà uns hores abans i després. Això si, com més a prop de la hora central més activitat es podrà veure.

Nosaltres estarem observant tota la nit (no organitzem cap activitat pública per les hores i per altres motius laborals), no hi ha hora exacta d’inici, però com més cap a l’alba més possibilitats tindrem de veure’n, sempre que la meteorologia ens respecti (que sembla que així serà).

4. Cap a on hem de mirar?

Les pluges d’estrelles sembla que surtin d’un punt del cel anomenat radiant, que és el que dóna nom a la pluja (per exemple tenim les oriònides, les perseides, les leònides…). Com que semblarà que surten de la constel·lació de Camelopardalis, se’ls anomenarà Camelopardàlides. Aquesta constel·lació es troba al nord, just sota l’estrella polar.

Sabent això, la millor zona del cel per a mirar serà a uns 90º d’aquest punt, així veurem els meteors de costat, amb l’estela més llarga. És a dir, tot i que es podran veure a tot el cel, us recomanem anar mirant pel nord-oest i també una mica al nord-est.

Agafeu-vos-ho amb calma! Poseu-vos còmodes, ben abrigats i si pot ser tombats, i gaudiu de l’espectacle!

5. Com es pot fotografiar?

Bona pregunta! Necessiteu el següent material:

càmera reflex o amb controls manuals
trípode
cable disparador (millor que no pas comandament a distància)
objectiu de gran camp o gran angular (entre 10-30mm de focal), millor que no pas un ull de peix.

14/12/2012 00:14 - Observatori Can Duran, Palamós. Canon EOS 60D. Canon IS 18-200 @18 f/3.5. 20 segons. Photoshop CS6 + Topazz deNoise. Publicada a el blog El temps amb noms i cognoms de TV3: http://blogs.ccrtvi.com/eltemps.php?itemid=48609
Gemínida capturada amb una Canon EOS 60D i objectiu Canon IS 18-200 @18mm f/3.5. 20 segons. Desembre 2012 (C) Francesc Pruneda

Es tracta d’obtenir el major camp visual possible (per tant descarteu telescopis, malfieu-vos de qui us recomani un telescopi per a una pluja d’estrelles!). Els ull de peix donen massa camp, els meteors queden molt petits i no s’aprecien, ja que es distorsiona la imatge.

12/08/2013 - Platja de Castell, Palamós. Canon EOS 400D a 1600ISO. Falcon fisheye 8mm f/4. 30s d'exposició. Retocs amb Adobe Photoshop CS6.
Perseida fotografiada a la platja de Castell amb un ull de peix. A penes es veu a la dreta! Agost 2013 (C) Francesc Pruneda

Enfoqueu a l’infinit, l’ideal és enfocar a la lluna o a un objecte llunyà (una farola, una casa…). Si teniu liveview, visió en directe a la pantalla, millor.

Poseu una obertura al mínim possible, f/2 o f/3, sensibilitat alta, però cada càmera tindrà resultats diferents. Per exemple, una Cano EOS 450D a 1600ISO dóna molt soroll, mentre que una EOS 60D a 3200 treballa perfectament.

En funció dels paràmetres anteriors i de la llum artificial (contaminació lumínica) podrem decidir la velocitat. Si queda cremat pugeu la velocitat, mai la ISO ni la f/, ja que es tracta de capturar objectes poc brillants i ràpids. Jo solc fer fotos de 30 segons, suficient perquè no es cremi la imatge, i anar fent!

Un truc que uso jo és posar la càmera en mode ràfega i bloquejar el cable disparador, així va fent fotos de forma continuada de la mateixa part del cel.

I si teniu dues o tres càmeres millor! Així podeu enfocar a diverses zones del cel.