Astronomia, fotografia i astrofotografia des de casa
A l’estiu el cel s’omple de nebuloses. Sembla un comentari una mica esotèric, però no s’aparta de la realitat. Després d’un principi d’any molt dolent en quant a meteorologia astrofotogràfica (és a dir, que pel mal temps a penes he pogut fer cap fotografia astronòmica), l’estiu és una època en que les constel·lacions que podem…
Aquesta és una de les imatges que tenia endreçades pendents de processar i a la que li tenia moltes ganes. Es tracta de la nebulosa cocoon (IC5146), una nebulosa d’emisió a la constel·lació del cigne. No és una nebulosa molt coneguda, però fotogràficament és molt agraïda, relativament fàcil de treballar i amb una sorpresa: està…
Tinc especial predilecció pels cúmuls d’estrelles, sobretot en visual, i no deixa de sorpendr’em quan en fotografio un, sobretot quan et fas la típica pregunta de “quantes estrelles hi ha aquí?”. En aquest cas, li ha tocat el torn a un cúmul globular, M5, a la constel·lació de Serpens caput (el cap de la serp)….
El dimarts 16 de març vaig aprofitar una bona nit després de diverses setmanes per a intentar fer algunes imatges. Tot i que no és el més indicat pel Takahashi FSQ, vaig tornar a privar la galàxia Whirlpool M51. En total, i per fi sense problemes en l’autoguiat, vaig fer 18 fotos de 10 minuts…
Aquesta és una nebulosa molt coneguda però per altra banda poc “visitada” pels aficionats, tant en visual com en fotografia. Va ser la primera nebulosa que Charles Messier va catalogar el 1758. De fet, Messier buscava cometes (en part picat amb el sr. Halley, que ja en tenia un amb el seu nom), i aquesta…
Com cada hivern, la constel·lació d’Orió regna les nits. A part de tenir una forma de les més reconeixibles del cel, és una constel·lació molt rica en objectes de cel profund, tant asequibles a telescopis de poc augment com de complexes i febles. De tots aquests, els més famosos i vistosos són els que us…
Read More “Les clàssiques de l’hivern: M42 i el cap de cavall” »
Crec que poques nebuloses com aquesta m’han suposat tants problemes! De fet han estat al voltant de 5 hores de processats diversos (i encara no n’estic 100% satisfet). Aquesta nebulosa es troba “perduda” per la constel·lació de Cassiopeia, a uns 4º al nord del doble cúmul de Perseu, però és tant feble que a penes…
Una de les últimes imatges de l’estiu, feta el mateix dia de la galàxia M33. El fantasma de Mirach és una petita galàxia elíptica lenticular de magnitud 10 que està ben enganxada a l’estrella Mirach, la segona més brillant de la constel·lació d’Andròmeda (beta andromeda). “Ben enganxada” visualment, perquè està a 10,3 milions d’anys llum…
I seguim la jornada. Després d’una primera meitat d’any molt poc productiva en quant a fotografia, aquest estiu no paro! Una nova nit d’última hora, amb lluna a pocs dies de ser plena però una quietud espectacular. Vaig dedicar-me a dos objectes, i aquest és el primer que tinc processat, la galàxia M33, la galàxia…
Aquesta vegada he près consciència de les captures, i la nit del 27 d’agost vaig sumar 3 hores més a les 2 que ja tenia de la nit del 18. En total 5 hores en exposicions de 10 minuts, un un parell d’hores més per a processar-les, diverses proves per aconseguir un resultat digne. La…